Àngel Guimerà
dilluns, 11 d’abril del 2011
"Terra baixa"
És una de les obres més importants d' Àngel Guimerà on es tracta sobretot la temàtica de l'amor.
Els personatges protagonistes són la Marta i el Sebastià. En el primer acte s'intueix ja que aquests personatges mantenen un romanç secret.
Sebastià té molts deutes i per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Ningú no es vol casar amb ell perquè tothom sospita que la Marta és la seva amant. Per evitar que la gent pensi en aquesta possible relació, Marta es casa amb un pastor de nom Manelic. Tot i això, el pastor s'adona que la Marta no l'estima.
En el segon acte, Manelic es troba com perdut a Terra baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell. L'única persona que enten Manelic es la Nuri. Aquesta amistat fa que la Marta miri d'una altra manera el Manelic. Quan aquest ja està convençut i enfadat a causa del muntatge del casament, decideix tornar a Terra alta.
La Marta explica al Tomàs (savi ermità que la va casar amb Manelic) el seu passat i la seva història amb Sebastià. Ella se n'adona que s'ha enamorat del pastor i decideix marxar de Terra baixa amb ell. Tomàs i Sebastià impedeixen que marxin i els retenen perquè no fugin.
El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. El Sebastià vol que vigilin al Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir el seu amo, però quan torna a aparèixer el Sebastià, que reclama veure la Marta, ningú no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar el Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan el Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se a la terra alta amb el Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada pel Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix el Manelic al molí i s'enfronta amb el Sebastià en una baralla a mort que guanya el Manelic. És en aquell punt que el Manelic diu: «He mort el llop». Per acabar, els pagesos veuen el cadàver del Sebastià al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.
Teatre Guimerà
diumenge, 10 d’abril del 2011
Obra
Àngel Guimerà va destacar com dramaturg i poeta en llengua catalana, tot i que és recordat sobretot per la seva obra dramàtica.
La seva poesia va ser:
La seva poesia va ser:
- El rei i el conseller, 1870
- Indíbil i Mandoni, 1875
- Cleopatra, 1876
- L'any mil, 1877
- Romiatge, 1877
- El darrer plany d'en Claris, 1877
- Cants a la Pàtria, 1906
- Segon llibre de poesies, 1920
- Poblet (poema)
La seva obra dramàtica va ser molt més extensa:
- Gal·la Placídia 1879.
- Judith de Welp, 1883.
- El fill del rei, 1886.
- Mar i cel, 1888.
- Rei i monjo, 1890.
- La boja, 1890.
- La sala d'espera, 1890.
- L'ànima morta, 1892.
- En Pòlvora,1893.
- Mestre Oleguer, 1892 i 1893.
- Jesús de Natzaret, 1894.
- Maria Rosa, 1894.
- Les mongetes de Sant Aimant, 1895.
- Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.
- La festa del blat, 1896.
- Terra Baixa, 1896 (castellà), 1897 (català).
- Mossèn Janot, 1898.
- La farsa, 1899.
- La filla del mar, 1900.
- Arran de terra,1901 .
- La pecadora, 1902.
- Aigua que corre, 1902.
- Camí del sol, 1904.
- Sol, solet, 1905.
- La miralta, 1905 castella 1911 catala
- Andrònica, la versió castellana 1905. 1910, català
- L'aranya, 1906.
- En Pep Botella, 1906.
- La Santa Espina, 1907.
- La reina vella, 1908.
- Titaina, 1910.
- Sainet trist, 1910.
- La reina jove, 1911.
- Jesús que torna, 1917.
- Indíbil i Mandoni, 1917.
- Al cor de la nit, 1918.
- L'ànima és meva, 1919.
- Alta banca, 1921.
- Joan Dalla, 1921
Les obres més destacades són: Mar i cel i Terra baixa.
Imatges d'Àngel Guimerà
Retrat del dramaturg fet per Ramon Casas.
Estatua Àngel Guimerà
Àngel Guimerà amb altres intel·lectuals
Guimerà, al seu despatx
Façana de la Casa Museu Àngel Guimerà
Àngel Guimerà amb 8 anyets.
Àngel Guimerà, Francesc Ubach i Jaume Ramon, el 1868
dijous, 7 d’abril del 2011
Premis
- Certamen de l’Associació literària de Girona (1873), Flor natural: “La glòria”.
- Jocs Florals (1875), accèssit: “Indíbil i Mandoni”.
- Jocs Florals de Barcelona (1876), Flor natural: “Cleopatra”
- Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona (1877), Flor Natural, Viola i Englantina: “L’any mil”, “El darrer plany d’en Claris” i “Romiatge”.
- Certamen del Centre de Lectura de Reus (1878), Rosa d’Or.
- Creu de la Legió d’Honor (1916), atorgada pel Govern Francès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)